, , ,

Propòsits pel nou curs… Ser mentor@!

Fundació Resilis inicia la 3a edició del Sapere Aude, projecte de mentoria social per a la millora del rendiment escolar. Si voleu formar-ne part, hi sou a temps.
Us hi apunteu?


La iniciativa Sapere Aude promou la mentoria social a través de la relació de persones voluntàries que ofereixen dues hores a la setmana del seu temps per acompanyar i donar suport a infants i joves en acolliment residencial durant el curs escolar (2019-20).

Perquè de nou sigui un èxit, busquem a persones com vosaltres: amb ganes de canviar les coses, de participar en mentoria i viure una experiència de creixement, professional i personal.

Si ho tens clar, no deixis passar més temps i inscriu-te!

Més informació a http://socmentor.resilis.org

Vull ser mentor@!

Taller de creativitat social, gestió del talent d’Incuba Dones Bcn

,

El Centre Especial de Treball de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre posa guapa Amposta

El CET (Centre Especial de Treball) de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre executa el servei de manteniment i jardineria del Parc dels Xiribecs i el Camí de Sirga de la ciutat d’Amposta .

Avui han fet la presentació dels diferents equips que “cuidem Amposta” i, entre ells, el del CET de la Fundació Astres. La presentació s’ha fet al Parc dels Xiribecs amb Adam Tomàs  (alcalde d’Amposta) i Miquel Subirats (regidor de Governació i Serveis al Territori) al costat de les brigades d’Urbaser i de la Fundació Astres.

Com ha remarcat la Mirna Boix: “per primer cop, una licitació té en compte una empresa del tercer sector en un conveni, és un gran pas per a la inserció al món laboral de persones amb discapacitat”.

https://www.amposta.cat/ca/registre/marxa-nou-servei-neteja-viaria-i-manteniment-espais-verds-cuidem-amposta

Memòries 2018: Les entitats de Plataforma Educativa fan balanç

Consulteu les memòries de les entitats de la nostra xarxa:


Fundació Plataforma Educativa


Fundació Privada
Astres


Fundació Privada
Gentis 


Fundació Infància i Família


Fundació Utopia


Eina
Activa EI


Fundació Privada
Resilis

,

Entrevista amb Pepa Escuer, de l’equip de RRHH de Plataforma Educativa

“Hem de continuar apostant per nous processos que s’adaptin cada vegada més i millor a les exigències de la gran organització que ara som”

 

Parlem amb la Josepa Escuer, representant del departament de RRHH al camp de Tarragona. Ens explica les especificitats de la seva feina i ens apropem una miqueta a aquesta noia nascuda a la província de Lleida i afincada a la ciutat de Tarragona.


Avui coneixereu (si no ho heu fet ja) a una altra component de l’equip de Recursos Humans de Plataforma Educativa, la  Josepa Escuer Terrats, Pepa Escuer per tothom. La Pepa ens explica que és filla d’una família de pagès d’Alpica (Lleida) poble que la va veure néixer ja fa 47 anys. I com tota filla de poble, va haver de moure’s a ciutat  per estudiar. Ella va anar a Tarragona a fer la carrera de psicologia i ja s’hi va quedar.  Actualment hi viu amb la seva parella i el seu fill de  6 anys al barri el Serrallo, el barri de pescadors. Comencem preguntant-li per la seva formació (allò de…”estudies o treballes?”) , perquè ja sabem que treballa, i molt:

 


I què vas estudiar?

Sóc doctora en Psicologia Social, amb una formació una mica llarga i “rotllo”…

 

Però si sembla molt interessant! 

Sí… De fet resulta ser que quan era jove m’avorria bastant i em dedicava a estudiar, que sempre m’ha agradat. Després, ja de més gran, he pogut dedicar-m’hi una mica menys. Però sempre  m’ha encantat aprendre coses.

 

I quina ha estat la teva experiència laboral després d’aquests estudis que comentes, fa molt que treballes a Plataforma Educativa?

Vinc de l’entorn de la consultoria de Recursos Humans i de canvi organitzacional.

Demà farà un any que estic treballant a Plataforma Educativa.

 

Felicitats! (o no… T’hem de felicitar, oi?)

Haha! És clar que sí! He de dir, però, que ha estat una mica dur… Tots els començaments ho són. S’ha de controlar molta informació, amb moltes particularitats i resulta una mica estressant dominar-ho tot. Però això és part de la feina!

“Sempre  m’ha encantat aprendre coses”.

I què és el que t’agrada més de la teva feina, Pepa?

El que més m’agrada de la meva feina és la “imprevisibilitat”, la idea de treballar amb la incertesa…

 

Això neguiteja, no?

No. A mi m’agrada gestionar-la.  I el tracte amb la gent, sobretot això… El meu lloc de treball em permet interaccionar amb molt tipus de persones.

“Hem de continuar apostant per nous processos que s’adaptin cada vegada més i millor a les exigències de la gran organització que ara som”.

S’ha de tenir cert tipus de caràcter per fer la feina que fas?

Sempre procuro estar de bon humor, i fer broma de les coses… Sempre he pensat que la feina l’hem de treure endavant, sigui com sigui: doncs millor fer-ho amb bon ambient, no creus?  La meva frase és “al lio”.

 

Al lío, doncs: en què consisteix la teva feina, exactament?

A la pregunta a què em dedico….uffff!… Intento explicar-ho, d’acord?: Faig el suport a territori dels RRHH,  des de les entrevistes de selecció fins el seguiment de totes les incidències que a nivell laboral es poden donar amb el personal del territori. Tasca impossible de portar a terme sense la coordinació (coordinació, ajuda, suport, recolzament, assessorament, auxili, etc) amb el departament de RRHH de Girona.

Actualment porto temes relacionats amb RRHH de Fundació Resilis, d’Eina activa i de Fundació Astres. Són entitats molt diferenciades amb problemàtiques molt diverses i on les tasques de suport de RRHH que és requereixen son molt diferents.

Si bé es cert que treballo amb molta gent i per gent en més d’una ocasió al ser la única de RRHH en el territori del camp de Tarragona em trobo una mica sola. Tanmateix, Plataforma educativa és una entitat que ha crescut molt al llarg del temps i crec que, al igual que els altres departaments el de RRHH hem de continuar apostant per nous processos que s’adaptin cada vegada més i millor a les exigències de la gran organització que ara som.

 

I confessa’ns: Què és el menys agraït del teu dia a dia?

El menys agraït de la meva feina és que bona part d’ella és per resoldre problemes i incidències… Però bé, al lío amb elles!

 

Al lío!

 

, , ,

Cursa benèfica Paddle Surf Riumar 2019

Ens escriuen del Centre Residencial La Duna (Fundació Astres) per explicar-nos la seva experiència amb la cursa benèfica Paddle Surf Riumar 2019.


Algun cop has participat en una cursa a l’aigua?

L’oferta per sortir a córrer cada vegada és més àmplia, però nosaltres aquest cop hem anat més enllà i hem tingut la possibilitat de participar en el recorregut i l’avituallament de la Cursa Benefica Paddle Surf Riumar 2019.

Durant la cursa, ubicada al cor del Delta, no només hem donat suport als participants i hem gaudit de tota una jornada d’esport i d’activitats aquàtiques súper divertides sinó que també hem estat els qui han entregat els premis als guanyadors.

A més, part de la recaptació dels beneficis d’aquest gran dia han estat donats a La Duna; i els diners recollits els invertirem de ben segur amb un dia lúdic i és que estem seguint fent estalvi per anar-nos-en de colònies i passar dos dies i una nit fora!

Més info sobre el Centre La Duna AQUÍ

, , , , ,

Raquel Sabater, directora de Fundació Utopia, explica el projecte Nahual

A les portes de la dotzena edició del projecte, hem servit aquesta entrevista a xarxanet per explicar a tothom la il·lusió que ens fa que torni a arribar setembre i amb ell una nova edició del projecte Nahual. Ens ho explica la Raquel Sabater, directora de Fundació Utopia


 

En què consisteix el projecte Nahual?

Nahual és una iniciativa d’educació per al desenvolupament i de sensibilització ciutadana que es tradueix, bàsicament, en què cada any (i ja en fa 12!) una jove facilitadora de la creativitat i la innovació arriba a Girona per realitzar un intercanvi socioeducatiu al territori. L’estada és de tres mesos, si ho comptem en temps.

Ella (perquè gairebé sempre es tracta de dones) prové de Guatemala, i forma part de tots aquells joves líders i lideresses que gràcies als projectes de cooperació internacional que s’han realitzat al seu país, han pogut formar-se, estudiar i convertir-se en agents de canvi i transformació a les seves comunitats.

I com és un jove Nahual?

Són persones amb una gran vinculació amb la seva terra i la seva cultura. Els seus coneixements ancestrals són el punt de partida de l’aprenentatge en comú que construïm entre ells i elles i els agents dels centres cívics del nostre territori, i els seus usuaris i usuàries. Tenen maneres d’abordar diferents, d’abordar realitats que potser no ens són tan llunyanes. D’aquesta manera, el projecte Nahual és un pont entre Catalunya i Guatemala, un pont que construïm plegats.

Cal dir que aquests joves convidats, han pogut estudiar tècniques de creativitat i innovació a l’Escola de Creativitat i Innovació que, des del 2003, es realitza a Guatemala. Primer es van formar més de 300 joves, nois i noies amb ganes i actitud, però en situació de precarietat econòmica i moltes vegades en situacions personals molt dures… Però les seves dificultats no van ser impediment per estudiar i compartir les seves capacitats i il·lusions.

Què és el que fan concretament aquí?

Aquests i aquestes joves valentes, en aquests moments, estan replicant el que van aprendre i formant col·lectius de persones en situació de pobresa extrema a les seves comunitats. Així són els Nahuals. Només cal venir a Girona del 15 de setembre a 15 de desembre i participar en qualsevol dels tallers i xerrades que es realitzen als equipaments municipals de la Ciutat.

Puc parlar-vos de l‘Álvaro (Nahual 2008 i pioner en aquest projecte), activista cultural i lluitador aferrissat contra el narcotràfic al seu país, i que actualment dirigeix un centre comunitari a la seva ciutat; de la Lily (Nahual 2009) que va cocrear durant la seva estada un espai de trobada per dones nou vingudes que encara funciona a les ribes del riu Ter.

Imagino que hi ha molts exemples com aquests…

Sí. La Jackie (Nahual 2010), bibliotecària innovadora que va deixar a Salt la seva empremta amb una iniciativa per infants que continua any rere any; la Brendy (Nahual 2011), mestra en àrea rural i que fa el possible perquè els infants atesos puguin esmorzar cada dia a la seva escola i encara es pregunta què es fa aquí amb tot el menjar que sobra a les nostres taules.

També la Marleny (Nahual 2012), que va ser ambaixadora indígena del seu país i ara dirigeix una ONG al seu poble natal centrada en les dones víctimes d’un sistema heteropatriarcal violent i abusiu; l’Anita, el Pedro, la Maricela… Cada jove Nahual porta tot un univers rere seu, com veus.

Concreta’ns els objectius del projecte.

Conscienciar la població de Girona i Salt de la importància de la lluita pels drets humans, que estan essent vulnerats en molts llocs del món; de la necessitat de no discriminar les ètnies minoritzades que habiten la nostra terra, i de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones allà on sigui i en tot moment.

El projecte l’impulsa la Fundació Utopia… Ens fas cinc cèntims sobre la vostra missió i el que feu?

El projecte Nahual formar part dels 10 projectes que la Fundació Utopia lidera. És una entitat encapçalada per un petit però potent equip tècnic, i que compta amb un grup de voluntaris i voluntàries (en aquest moment més de 30), i de persones i entitats vinculades als països on treballem. Fan possible una altra realitat, vinculada a la defensa dels drets humans, fent especial esment a les vulneracions de drets que pateixen les nenes i les dones, i a la lluita per assolir els objectius de l’agenda 2030.

El Nahual és només la punta visible de l’iceberg de la feina que l’entitat realitza, dia a dia i d’una manera coral amb les persones amb les quals col·laborem a diferents territoris, com són Guatemala, Marroc o Senegal. Per conèixer més sobre la Fundació només heu d’entrar a la seva pàgina web, i si el que us interessa és fer-vos voluntaris o voluntàries del projecte Nahual, podeu seguir-nos pel Facebook Nahuales en Girona. Per qualsevol consulta sobre els projectes podeu escriure a fundacionutopia@fundacionutopia.org i us respondrem amb molt de gust!

Quines altres entitats participen a Nahual i quina és la seva aportació?

Les altres entitats que participen al projecte Nahual són imprescindibles per al seu funcionament, perquè és un projecte coral i construït en base al treball que es realitza als nostres barris i ciutats, on incloem la iniciativa de sensibilització Nahual per arribar al màxim de ciutadania, de diferents col·lectius i edats, sempre amb la idea d’estendre la importància de l’educació pel desenvolupament.

Això no seria possible, sense la vinculació dels centres cívics de Girona, les entitats i ONG’s de Girona i comarques, i fins i tot d’altres entitats amb cobertura a tot Catalunya, com els Minyons Escoltes, que creuen en la justícia social i en la possibilitat de construir entre tots un món millor.

De quina manera fomenta el projecte la cooperació, l’educació per al desenvolupament i els drets humans?

El projecte fomenta la cooperació i la defensa dels drets humans mostrant de primera mà i donant a conèixer els beneficiaris directes de la cooperació internacional, aquells que dia rere dia veuen vulnerats els seus drets, especialment les dones indígenes d’escassos recursos econòmics, que viuen una triple discriminació: ser dona, ser indígena i alhora empobrida.

Si tens aquesta persona davant, si comparteixes els seus problemes, les seves il·lusions, i veus l’efecte positiu que ha tingut en la seva vida el pas per un projecte de cooperació, te n’adones de la importància que té el que es fa en el dia a dia de les entitats socials al territoris on treballen, colze a colze amb els protagonistes. Són aquestes persones les que marquen el camí dels projectes, les seves necessitats… És un esforç comú de tots per fer front a les vulneracions sistemàtiques dels drets humans que pateix una gran part de la població en països com Guatemala.

I quin paper juga en tot això la creativitat i la innovació?

Creiem fermament que la creativitat i la innovació, aplicada a l’entorn social i a la comunitat, és motor de desenvolupament. Tots, siguin quines siguin les nostres circumstàncies vitals o la formació que hem rebut, tenim uns talents innats i una creativitat interior que podem posar al servei dels demés.

D’aquesta premissa, va néixer al 2003 l’Escola de la Creativitat i la Innovació a Guatemala. D’ella van sorgir grans líders comunitaris (vora uns 300!) que actualment estan treballant a Guatemala i a tot Centre Amèrica en diferents camps, on posen la creativitat i els seus talents naturals al servei de la societat i de la feina que realitzen. L’Escola EFCI va ser un punt de partida per molts joves i actualment, 16 anys després, encara s’està estenent com una taca d’oli per les zones més rurals i empobrides de Guatemala.

A què es deu aquest èxit?

Perquè funciona. Perquè apoderar-te i creure en tu, i veure que pots col·laborar fent d’aquest món un lloc més amable i acollidor per tothom, fa que vulguis participar en projecte, fa que tinguis ganes i possis la passió necessària per fer front a les dificultats diàries creient en tu mateix i les teves possibilitats.

La cooperació dóna una empenta a aquestes iniciatives, alè i ales, que són tan necessàries per molta gent.

Amb la d’enguany ja van 12 edicions de Nahual. Quin balanç feu de tots aquests anys de funcionament?

Puc dir que ens sentim molt orgullosos d’aquesta iniciativa. Estem arrelats al territori, els professionals de l’acció social i la cooperació del nostre voltant creuen en la iniciativa i hi participen; els finançadors col·laboren per fer-la possible; els voluntari i voluntàries donen el millor d’ells i ells mateixes…

Ens agradaria fer-la més gran, arribar a més ciutats, a diferents municipis catalans que volguessin conèixer el projecte i participar-hi d’una manera activa i compromesa. La nostra entitat i les convidades Nahual que arriben, estem obertes a noves xerrades, visites i trobades. Només cal que ens contactin i arribarem a acords i col·laboracions.

Què significa participar en aquest projecte?

Val la pena donar un cop d’ull al que passa a l’altra banda del món, sense filtres. És important mirar als ulls dels que arriben i veure-t’hi reflectit. Participar a Nahual és trencar barreres i teixir ponts entre continents… I un cop fet això, comprovar que tots som un. Que entre éssers humans, sota la pell i la indumentària, siguin quines siguin les nostres opinions, creences o cultura, no hi ha diferències, tots som ben iguals i amb els mateixos drets.

 

Raquel Sabater, directora de Fundació Utopia

, , , ,

Primer Iftar popular de Palafrugell

Ens escriuen des del pis Tallamar (Fundació Resilis) de Palafrugell per explicar-nos la seva participació en el primer Iftar popular de la localitat. Molt més que una mostra de la cultura àrab! Llegiu les nostres companyes, elles ho expliquen a continuació:


“El grup de Referents per la convivència està format per persones voluntàries amb el propòsit que, des de la pròpia ciutadania, es treballi per arribar a nivells més elevats de convivència al municipi”

En primer pla, la Fàtima Dkoiuak, educadora del pis Tallamar i una de les organitzadores de l’acte

El dia 30 de maig el Pis Tallamar va col·laborar a la celebració del Primer Iftar popular de Palafrugell. Un esdeveniment organitzat per algunes de les membres del grup de Referents per la Convivència de Palafrugell, amb la col·laboració de totes les associacions musulmanes, comerços de la vila, desenes de particulars, entre d’elles el Pis Tallamar, i l’Àrea de Benestar Social i Ciutadania de l’Ajuntament.

El grup de Referents per la convivència està format per persones voluntàries amb el propòsit que, des de la pròpia ciutadania, es treballi per arribar a nivells més elevats de convivència al municipi, creant més espais de trobada, de relació i contacte per tal de treballar tots i totes junts contra les injustícies.

“El Ramadà, novè mes del calendari lunar musulmà, consisteix en mantenir el dejuni des de l’alba fins la posta de sol”

Una de les Referents i també educadora  del Pis Tallamar –Fàtima Dkiouak- ens explica: “el nostre propòsit ha estat que, mitjançant la interculturalitat, es doni a conèixer l’Iftar per ser un fet tant significatiu per la comunitat musulmana durant el mes de Ramadà, a més, vam voler que es mostrés part de la cultura àrab mitjançant la gastronomia tradicional marroquina, taller de henna i cal·ligrafia. Durant l’acte de presentació el que hem volgut transmetre és que Palafrugell es vol diversa però com un únic poble i que entre tots i totes lluitem contra qualsevol discurs d’odi!, perquè al final allò important no és d’on vens o com ets, sinó cap a on vas. I el dia 30 de maig, amb la participació de més de 400 persones, vam demostrar que som molts i moltes que anem en la mateixa direcció en voler fer un poble que convisqui, un poble on tots hi tinguem lloc”

El Ramadà, novè mes del calendari lunar musulmà, consisteix en mantenir el dejuni des de l’alba fins la posta de sol que és quan es dur a terme l’Iftar, que tracta del sopar del trencament del dejuni. És un mes beneït pels musulmans i musulmanes i que simbolitza la disciplina, l’autocontrol i la solidaritat.

Per tal de que el sopar es fes efectiu, durant l’esdeveniment va haver-hi una gran col·laboració comunitària, on no van faltar els joves del Pis Tallamar. Els joves  juntament amb la Directora del Pis, van participar en el muntatge de taules, de preparació de safates,  i servei del sopar a les persones assistents. Una gran oportunitat per donar-se a conèixer als veïns i veïnes del municipi i on aquests els han rebut amb molt d’agraïment i felicitacions per la feina feta.

Un esdeveniment al qual van assistir més de 400 persones, entre d’elles polítics del municipi com ara la Regidora, en funcions de Benestar Social, Roser Massaguer; la Directora del Servei Territorial de Treball, Afers Socials i Famílies a Girona, Marta Casacuberta; el Tècnic referent a Girona de la Secretaria ‘Igualtat, Migracions i Ciutadania, Pere Cortada, entre d’altres.

“Durant l’esdeveniment va haver-hi una gran col·laboració comunitària, on no van faltar els joves del Pis Tallamar”.

La Directora del Pis Tallamar –Coral Gallardo- va participar com a voluntària a títol personal i com a referent dels joves. Ens explica el següent: “aquest Iftar ha suposat  una gran oportunitat per poder participar en una activitat juntament amb altres entitats del municipi de  Palafrugell,  que tan bé ens han acollit. La col·laboració dels joves del Pis ha estat excel·lent i els ha suposat una possibilitat per donar-se a conèixer, mostrant les competències tan positives que tenen. Les valoracions rebudes permeten potenciar la seva participació en futurs esdeveniments.”

A continuació es plasmen algunes de les opinions dels joves del Pis Tallamar que hi van col·laborar, així com, d’alguns dels educadors que van assistir i van viure la celebració:

“Em va sorprendre la multitud de persones reunides de diferents cultures i com la cultura autòctona s’animava a fer-se Henna a les mans, donant valor a l’art i cultura marroquina. També em va sobtar la gran participació de joventut servint a les taules, estant atents al que els assistents requerien. Penso que d’aquesta forma es fomenten uns valors molt positius a les noves generacions com són la generositat, la igualtat i  el respecte de la diferència. Penso que aquest sopar popular representa un dels petits/grans actes que fomenten la pau entre les persones de diferents països i  un model del que podria arribar a ser la societat si tots poséssim un granet de sorra, des d’actituds de comprensió i tolerància. Per mi va ser bonic viure això en primera persona i encara més veure com els joves del pis mostraven una actitud de servei i col·laboració perquè l’esdeveniment funcionés. Per a mi aquest és el camí que hauríem de seguir com a éssers humans perquè aquest món deixi de ser un món de lluita, por i poder, per convertir-se en un món on poder conviure en pau sense renunciar a qui som. Al final, la coneixença és la que ajuda a perdre la por a allò diferent.” –opinió de l’educadora Estefania Ruano.

“Un día genial porque trabajamos juntos y mucha gente quería ayudar.”-opinió de l’MB

“Lo que más me llamó la atención fue el “COMPARTIR”. Ver personas de diferentes culturas juntas que conocieran la nuestra.”-opinió de l’MO

,

El recurs de Primera Oportunitat al congrés INCLUSIÓ.CAT

“Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat”. Amb aquestes paraules, la Patrícia Perez, l’Efren Cofiné i la Tere Gomez clouen aquest text que aquí us deixem per explicar-nos la seva experiència al Congrés INCLUSIÓ.CAT. Els companys de Fundació Gentis es van centrar en explicar el recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.


Els passats 3 i 4 de juliol va tenir lloc la segona edició del Congrés de l’Acció Social inclusió.cat organitzat per la Universitat de Vic i el Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies, abordant en profunditat la promoció de l’autonomia personal i l’atenció des de la proximitat, elements indispensables d’un sistema que amplïi la seva cobertura i intervingui abans en l’entorn més proper de les persones.

En aquest espai de difusió i gestió de coneixement de i des de la intervenció social el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Chakir El Homrani, va presentar les bases del pla estratègic de Serveis Socials: es planteja un model que prioritza les intervencions apoderadores i de base comunitària, emfatitzant les fortaleses individuals i col·lectives i els suports relacionals, com a elements clau del benestar social prestant molta atenció a la prevenció i anticipació.

Els eixos temàtics de treball que es van anant desenvolupant entre conferències i taules de treball paral·leles, van ser els següents:

  • Preparar el sistema de Serveis Socials per a l’envelliment de la població.
  • La Gestió de la innovació en els Serveis Socials.
  • Models europeus de promoció de l’autonomia personal: cas danès i cas holandès.
  • Cap a nous models organitzatius centrats en les persones.
  • Atenció primària social i sanitària: cap a l’atenció integrada.
  • Prevenció i atenció integrada en l’entorn domiciliari i comunitari.
  • Models organitzatius i plataformes de serveis.
  • Solucions tecnològiques.

En el marc de l’eix “Models organitzatius i plataformes de serveis” vam poder presentar pòster científic per socialitzar amb evidències una experiència comunitària i inclusiva:  El recurs de Primera Oportunitat, una porta d’entrada a la xarxa comunitària per als joves que migren sols.

Reptes

Tant l’educació com a dret, com els plantejaments de l’educació per a tothom, constitueixen pilars per reflexionar sobre la construcció de societats justes, cohesionades i solidàries. L’arribada de joves que migren sols a Catalunya posa sobre la taula la necessitat d’una intervenció socioeducativa diferent per donar una resposta adequada a aquests joves que estan vivint situacions de vulnerabilitat i desprotecció.

La realitat on s’emmarca l’experiència que presentem és complexa.

En primer lloc pel col·lectiu destinatari, joves amb experiències de vida que els duen a emigrar prematurament sense acompanyament per trobar una solució a la seva situació personal i familiar al seu país d’origen. Gairebé el 80% d’aquests joves arriben al nostre territori sense educació secundària i sense conèixer l’idioma, fet que comporta dificultats de comunicació i relació evidents, i que a més són imprescindibles per seguir amb el seu procés de plena inclusió.

En segon lloc, pel marc legal vigent que els situa en un estat de privació de drets i d’extrema vulnerabilitat. Fins que els joves no estan tutelats i/o amb una orientació clara de mesura i recurs no s’inicia el procés administratiu per regularitzar la seva estada. Amb una situació administrativa irregular difícilment poden accedir a accions formatives d’ensenyament reglat o ocupacional.

El recurs de Primera Oportunitat, té com a repte donar una resposta urgent i singular a aquesta problemàtica a través de l’acompanyament i de processos de transició dels joves que migren sols, compartint en les actuacions una perspectiva inclusiva de base comunitària.

Intervenció

La intervenció s’ha construït entorn a dos grups de 30 joves entre 16 i 18 anys, un a Girona i un a Amposta, a partir del curs 2018-2019. Tot i la singularitat territorial i qüestions d’accés i derivació de les persones participants, pivota sobre una base metodològica comuna. Es tracta d’un servei d’acompanyament i formació instrumental i prelaboral de transició per a joves que migren sols. S’inspira en els fonaments teòrics i metodològics de les aules d’acollida del Pla per a la Llengua i la Cohesió en els territoris, les Escoles de Segona Oportunitat i el model de competències professionals elaborat des de l’ISFOL.

Al recurs tenen l’oportunitat i l’espai per millorar les seves competències bàsiques i transversals crítiques per accedir a la xarxa de recursos socioeducatius comunitaris necessaris per donar resposta a les seves diverses situacions. Els participants necessiten itineraris d’orientació i formació propis que facilitin, el més ràpid possible, el seu projecte d’autonomia i emancipació.

La inclusió es veu com el procés per identificar i respondre a la diversitat de les necessitats dels  joves a través de la major participació en l’aprenentatge, les cultures i les comunitats, i reduint l’exclusió en la formació.

S’incorporen canvis i modificacions en continguts, aproximacions, estructures i estratègies existents amb una visió comuna que inclou a tots els joves des d’una intervenció comunitària de tres fases: acollida, itinerari de Projecte Vital i el suport entorn educatiu i laboral

Resultats

Aquesta primera experiència s’ha centrat en millorar les possibilitats de comunicació dels joves, en què coneguin el context laboral del territori i en realitzar una aproximació tecnicoprofessional a diferents ocupacions.

S’ha aconseguit que els participants aprenguin els aspectes clau de l’idioma en un període d’entre un i quatre mesos, durada mitja de la intervenció, millorant la seva comprensió oral i escrita, i treballant alhora cadascuna de les competències instrumentals bàsiques que els permetran una adaptació plena.

El 60% del joves que han passat pel recurs han realitzat el seu pla de treball socioeducatiu plantejat i així han pogut accedir a altres recursos formatius, educatius i/o laborals per continuar creixent competencialment.

S’ha obtingut indicadors que mostren interessos dels joves per la pràctica esportiva i per projectes de voluntariat social i comunitari.

Actualment la meitat del grup de joves estan realitzant el seu itinerari.

Conclusions

  • L’experiència ha provocat un impacte comunitari en l’organització dels Serveis Socials i les altres organitzacions del territori, fent aflorar un circuït d’accés pels joves al recurs de Primera Oportunitat compartint guies de pràctica i protocols d’atenció.
  • Es posen en valor els recursos del territori, aprofitant-los per facilitar l’acompanyament i incorporació del jove a la seva comunitat de referència.
  •  S’ha evidenciat que en l’àmbit local és més fàcil generar recursos específics per la població que ho requereixi. Per a què la inclusió arribi s’ha de negociar en el context concret d’actuació.
  • El jove no podrà aprendre a relacionar-se socialment si no és en formats on se l’accepti i pugui desenvolupar aquestes relacions, tampoc podrà incrementar l’autonomia simplement entrenant-la individualment, perquè la major part dels problemes es resolen en l’àmbit social. S’evidencia la necessitat de participació a la comunitat.

Estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar l’oportunitat de contribuir a la construcció del coneixement científic en l’àmbit de l’acció social. Continuarem treballant-hi amb molta empenta per a que les persones amb limitacions funcionals puguin rebre les atencions necessàries a casa seva o des d’institucions vinculades a la comunitat.

Efren, Tere i Patrícia

Fundació Gentis