,

OPINIÓ: Les violències masclistes són plurals

La companya Mireia Medina, recent incorporada a Plataforma Educativa com a tècnica en igualtat, escriu aquestes línies al Diari Ara on reflexiona al voltant de les múltiples manifestacions de la violència masclista, en ocasió del #25N, Dia Internacional Contra la Violència Masclista.

25-N: les violències masclistes són plurals

La construcció cultural de la violència contra les dones està cimentada en el poder patriarcal, que atorga domini masculí contra les dones i està fortament arrelada en les nostres societats. L’home que pega a la seva parella, que viola la seva filla, neta o germana, que assetja sexualment la seva companya de feina, que persegueix i assassina la seva exdona o exnòvia, que agredeix verbalment qualsevol dona, d’una manera o altra, expressa la idea de propietat i el control que sobre les dones volen exercir els homes”.

Així iniciava el seu discurs per al 25 de novembre de l’any passat Minou Tavárez, activista pels drets de les dones. Ella és filla de Minerva Mirabal, que conjuntament amb María Teresa i Patria Mirabal van ser assassinades per la dictadura de Trujillo a la República Dominicana, i a les quals devem la memòria històrica de commemorar aquest dia. El 25 de novembre, Dia Internacional Contra la Violència Masclista, ens fa recordar –si es pot dir així– que les dones, dia rere dia, patim violència, i que tenim la responsabilitat social de lluitar per erradicar dita violència.

També ens recorda que ens assassinen per ser dones, que s’exerceix poder contra els nostres cossos, contra les nostres identitats. Que patim violència sexual, que existeix la cultura de la violació. Que la legislació androcèntrica legitima la violència i sovint ens revictimitza quan volem denunciar-la, que ens infantilitza, ens qüestiona. Que no se sanciona prou els agressors. Que a l’àmbit laboral encara no som iguals, que encara persisteixen la bretxa salarial i el sostre de vidre. Que rebem multidiscriminació, que les identitats no normatives ens garanteixen  el dret a ser, a existir. Que patim lesbofòbia, bifòbia i transfòbia. I per acabar, ens recorda que volem i necessitem acabar amb tot això, que necessitem unes societats lliures de violència sistemàtica.