,

“Podem influir amb les nostres petites decisions en el canvi que volem”

La Mirna Boix ens explica la tasca de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre i la seva vinculació amb les diferents entitats de la nostra agrupació: primer amb Fundació Gentis (amb la qual manté el vincle a través de l’Ateneu Coopertatiu Terres de l’Ebre) i després amb Fundació Astres.

De la seva mà fem un recorregut personal a través dels diversos projectes i serveis dels que la Mirna n’és un actiu valuós. A continuació entendreu per què…



La Mirna s’estima la seva terra, explica que se sent afortunada de viure a les Terres de l’Ebre, i més des que, fa uns mesos,  li pot  ensenyar a la seva filla  “és una experiència fantàstica poder-ho compartir amb ella”.

Es defineix a sí mateixa com una persona tolerant, que li agrada escoltar i compromesa amb el que fa. “M’exigeixo responsabilitat i esforç per aconseguir els objectius però sempre buscant la part positiva, procurant que el camí sigui divertit. Intento ser positiva amb les situacions adverses, tot i que no sempre és fàcil. A nivell laboral m’agrada gestionar, planificar, crear i repensar!”

M’agrada la proximitat que tenim, la facilitat que tenen per expressar les necessitats i sobretot perquè em deixen formar part del  seu projecte de vida.

Com creus que aquests trets de caràcter aporten valor a la teva feina?

M’aporten la capacitat de tirar endavant aquelles idees que sembla que no sortiran. De posar-hi empenta i creure que és possible. També em permeten ser propera als companys de feina i sobretot als treballadors del Centre especial de Treball. M’agrada la proximitat que tenim, la facilitat que tenen per expressar les necessitats i sobretot perquè em deixen formar part del  seu projecte de vida.

La principal dificultat és no poder dedicar el temps a fer les coses tan bé com jo voldria. El dia a dia és ràpid i intens, ens deixa poc marge per pensar, organitzar i sobretot per gestionar els equips.

Quina ha estat la relació amb Fundació Astres?

Vaig començar treballant a la Fundació Gentis, fent classes de professora de jardineria per a persones amb discapacitat. En aquell moment compaginava la formació amb el meu lloc de treball. A partir del 2011, ja m’incorporo a la Fundació Gentis amb la idea de començar a desplegar serveis al territori. Cal destacar que llavors érem quatre dones treballant en una petita oficina d’Amposta quan tot començava. Allí, donada la meva formació, a part de fer de professora, comencem a estudiar la possibilitat d’implementar el CET (Centre Especial de Treball) de la Fundació Astres a Terres de l’Ebre.

No serà fins al 2015 quan començo a treballar per a la Fundació Astres, gestionant els serveis productius a terres de l’Ebre sempre pensant en crear un territori socialment responsable. Veiem la necessitat de vincular l’entitat al sector primari, a la jardineria, a la gestió forestal, al sector turístic, etc. tots estratègics en aquest territori i que no estan gaire posicionats en el tercer sector.

En els últims anys, Fundació Astres s’ha fet gran, estenent els seus serveis enllà de les comarques gironines. Com és la relació amb la resta de serveis i responsables repartits arreu del territori?

El CET Astres desenvolupa projectes diferents en cada territori per tant els gestionem de manera autònoma. Tot i així, hi ha objectius conjunts per treballar en el mateix marc estratègic, sobretot en referència a l’atenció a les persones. Hem compartit i compartim espais amb altres serveis i entitats de Plataforma Educativa, cosa que ens permet treballar de forma coordinada i hem creat un equip. Ens complementem, donem suport i arribem allà on l’altre no pot. Aquesta unió fa que treballem transversalment  entre entitats de Plataforma Educativa. Intentem formar part d’aquest projecte de vida sobretot dels joves que no tenen suport familiar i ho sabem perquè ens coneixem i parlem entre tots els serveis. Aquest vincle el cuidem molt, tot i que cadascú ara treballa en un àrea i espais diferents.

Ens complementem, donem suport i arribem allà on l’altre no pot

A  Astres Terres de l’Ebre gestionem serveis residencials, el CET i projectes d’Economia Social. Treballem per impulsar un territori socialment responsable, incidint en una economia social i solidària. Els objectius són millorar la qualitat de vida de les persones, integrant les preocupacions socials, laborals, mediambientals i de respecte als drets humans. Impulsem estratègies col·laboratives i busquem accions eficients i innovadores que creïn valors amb una visió sostenible del territori.

Quins han estat els projectes en els quals t’hi has sentit més implicada? Per què?

Destacaria dos projectes, Simul i l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre. Simul és un arròs de cultiu ecològic i de primera qualitat, produït al Delta de l’Ebre, en un entorn natural, ecològic i respectuós amb el medi ambient. És la primera marca social d’arròs ecològic produït a les nostres terres amb el treball de persones amb discapacitat o en situació d’exclusió social. Realitzem les tasques manuals al camp, com birbar, i després, un cop segat i envasat pel molí, fem la part d’etiquetar i comercialitzar.

L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir la integració laboral de persones amb discapacitat o en risc d’exclusió, a partir d’un negoci viable i sostenible donant un valor afegit al sector primari. És el projecte més petit que gestionem i hauríem de dedicar-hi més esforços però estem creixent i hem de establir prioritats. Tot i això, no deixem de treballar-hi i suposo que en part, perquè inclou tot el que més ens vincula al territori.

 

En canvi l’Ateneu cooperatiu de les Terres de l’Ebre (ACTE) és un projecte recent i en constant creació. Aquest va ser un repte a nivell laboral ja que partíem de la necessitat de no poder deixar l’oportunitat de tenir a Terres de l’Ebre un projecte que liderés i fomentés l’economia social.

Vam haver de buscar i convocar entitats del territori que poguessin estar interessades en participar-hi. Després de reunions de treball i de veure com ho podíem encaixar, finalment, com a responsable de l’entitat organitzadora que liderava la creació de l’ateneu juntament amb L’Ajuntament d’Amposta, l’Ajuntament d’Ulldecona, la cooperativa Cresol i la Fundació Gentis, va ser possible i en podem estar orgullosos.

L’Ateneu ha situat l’economia Social i Solidària al territori, s’ha posicionat com a referent i promou activitats i programes per recuperar la funció originària de l’economia posant-la al servei de les persones per gestionar els recursos equitativament i explotar-los de manera sostenible.

He après molt sobre com podem influir amb la societat que volem en funció d’on posem els nostres diners, en què s’inverteixen, en com es contracta, com influeixen  al medi ambient i quin món viurem.

A més, fomenta la creació de noves empreses de l’economia social, la posiciona  i genera riquesa i ocupació de qualitat. A les Terres de l’Ebre mancava aquest posicionament econòmic cooperatiu més enllà del cooperativisme agrari, que aquest sí que està instaurant al territori.

He après molt sobre com podem influir amb la societat que volem en funció d’on posem els nostres diners, en què s’inverteixen, en com es contracta, com influeixen  al medi ambient i quin món viurem. Podem influir amb les nostres petites decisions en el canvi que volem, i afortunadament he descobert que hi ha molta gent amb aquestes inquietuds, amb ganes de canviar algunes coses i de conèixer les alternatives que hi ha l’abast, així com grans emprenedors i emprenedores que tenen clar que volen ser un model cooperatiu.

L’Ateneu permet dissenyar un projecte d’economia social des d’un punt de vista creatiu i innovador, podem proposar, plantejar, repensar. Tenim la sort de treballar creient amb el què fem!

He descobert que hi ha molta gent amb aquestes inquietuds, amb ganes de canviar algunes coses i de conèixer les alternatives que hi ha l’abast, així com grans emprenedor

Potser per això tireu endavant projectes tan diversos! És el cas del Social Clean…Explica’ns si  n’estàs contenta, quines il·lusions hi ha, esteses amb la roba blanca que ens venen al cap quan pensem en aquesta bugaderia tan especial…

Social Clean va començar com un petit servei de bugaderia degut a una demanda d’un restaurant que s’havia quedat sense proveïdor. Com ja he comentat compartim espais amb altres serveis de la Fundació Astres i començàvem compartint rentadores i assecadores en horaris diferents.

En aproximadament un any, la demanda va anar augmentant, principalment en participar al Fòrum del talent sobre economia social i explicar els nostres projectes. Llavors, vam decidir que s’havia d’invertir en la creació d’una bugaderia pròpia per al CET i poder cobrir les necessitats dels sector turístic de les nostres terres.

Treballem des de la proximitat, amb cura de les peces i sempre amb atenció personalitzada. No fem grans volums sinó petits clients com allotjaments rurals, hotels i albergs que ens permeten treballar durant tot l’any.

Social Clean està situat a Deltebre, netegem roba de llit, mantes, nòrdics, etc. Els nostres treballadors fan la recollida i l’entrega als establiments i ho preparem tot tal i com ens demana el client.

I les brigades? Com és el seu dia a dia? Què és el més difícil de gestionar d’aquest servei? I el més gratificant?

La feina a les brigades es divideix entre la tasca psicosocial i la productiva. En l’àmbit personal i social realitzem la tasca de selecció, intervenció, formació quan s’escau i seguiment psicosocial en el moment de la seva incorporació. A nivell productiu, els responsables de cada àrea acompanyats o bé per la direcció o bé per la treballadora social desenvolupen les tasques productives. Realitzem un acompanyament en el lloc de treball tant als treballadors del CET com als oficials per tal d’adaptar-lo a les seves necessitats i estem constantment en recerca per tal d‘habilitar-lo i facilitar les tasques. És un procés de prova assaig ja que cada usuari té unes necessitats i no ens serveixen els processos productius estandaritzats.

Els serveis que fem són de neteja d’espais, bugaderia, manteniment d’edificis, jardineria i gestió forestal,  auxiliar de cuina, …

Coordinem els diferents serveis per tal que tots els nostres clients tinguis cobertes les seves necessitats. L’objectiu és aconseguir que els  treballadors puguin realitzar diferents serveis i així mirar de complementar jornades laborals i trobar estabilitat. Sempre ho fem tenint en compte les seves aptituds i les potenciem. Adaptem els serveis als treballadors i prioritzem que estiguin en aquell servei que és senten més còmodes i motivats.

El dia a dia consisteix en planificar aquests serveis i coordinar els imprevistos. Tot i això, els llocs de treball estan molt assimilats i els treballadors estan apoderats amb les seves tasques. Les obres més específiques i de durada puntual, requereixen més acompanyament com per exemple les obres de gestió forestal o de jardineria que depenen d’un projecte d’enginyeria específic.

El més difícil de gestionar són els imprevistos, quan un client demana un servei i no tenim personal per poder-ho fer d’immediat. Llavors requereix de l’activació d’un procés de recerca de candidats, veure perfils que s’adapten al servei demandat, preparar tota la estructura, … i amb poc temps és complex construir-ho.

El més gratificant de gestionar aquest servei és veure com tots poc a poc ens anem fent grans, tant a nivell laboral com personal. No em refereixo a l’edat, que també, sinó a la maduresa, a l’apoderament laboral i social, i veure com es creen vincles i teixit social sovint inexistents.

Així, en general, què és el que t’agrada més de la teva feina?

Tornant a la pregunta anterior, el fet de veure com ens fem grans i sobretot aquells treballadors que van entrar molt joves i no només desenvolupen un ofici, sinó que els veus créixer i madurar. Els acompanyem i els ensenyem la responsabilitat, la tasca ben feta, la importància de la seva feina i del que passa si no hi són. La responsabilitat és un dels aspectes que més ens toca treballar, perquè sovint no és creuen tan imprescindibles com en realitat són. La seva feina és important, i de la mateixa manera que s’han de posar límits, també hem de reforçar que sense ells no surt endavant. I és que després de creure durant molt temps que no és així, ens costa fer-los veure que estan equivocats, que la seva tasca compta i molt, que som estem junts en això.

 Personalment crec que el més gratificant és veure que poc a poc es senten part de l’equip, em mostren que em senten propera i venen fàcilment a expressar el que senten o el que necessiten. He viscut petites històries de vida tant intenses que m’han fet viure moments molt especials que crec que cap altra feina m’hauria donat. I són aquelles coses que et fan replantejar la societat i les persones,  et fan valorar el bé que estem molts i que poc conscients que en som.

És molt motivador l’aprenentatge continu i la repercussió social  que tenen tots aquests projectes.

S’assembla el que t’has trobat treballant amb el que t’imaginaves que era el sector social, quan estudiaves?

Bé, la veritat és que jo vaig estudiar enginyeria agrícola i en aquell moment desconeixia el sector social. Sempre m’ha agradat el contacte amb la natura i la protecció del medi natural, però mai m’havia plantejat que ho podria treballar tenint en compte també l’atenció a les persones. Treballar en el sector social ha estat tot un descobriment personal, m’ha fer descobrir que hi ha moltes necessitats diferents. Conèixer persones amb dificultats d’inserció, que viuen situació d’exclusió social i laboral fan comprendre millor la societat. Et fan tocar de peus a terra, veure milers de punts de vista diferents, escoltar experiències i situacions que sinó no coneixeria. Intentes aprendre a no ficar etiquetes, eliminar prejudicis i ser proper a la vida de cadascuna de les persones que van treballant amb tu. I això em fa créixer i comprendre les moltes realitats que conviuen amb mi.

Com a ciutadans, com podem influir o fomentar aquesta mena d’economia?

Nosaltres com a societat podem influir en fomentar aquesta economia. Podem prioritzar l’adquisició de productes fets amb respecte al medi ambient i que valoren la inserció sociolaboral. Podem pressionar per que les administracions públiques aposten per les clàusules socials, per les compres responsables, per que l’activitat es base en un nou model que influeixi en la societat on les persones i el desenvolupament sostenible siguin prioritaris.