Entrades

,

Sufrir Sonriendo col·labora amb Bicicletas sin Fronteras per canviar la vida dels i les joves de Senegal

La Fundació Bicicletas sin Fronteras, projecte social sense ànim de lucre destinat a millorar la qualitat de vida de persones a través de les bicicletes, i que forma part de la Fundació Utopia; és la creadora de la Baobike, una bicicleta per facilitar l’accés a l’educació de nens i nenes i joves al Senegal, reduint les caminades diàries de més de 10 km i aconseguint així augmentar la seva qualitat de vida, reduir l’absentisme escolar, i garantir la puntualitat a classe i la igualtat d’oportunitats per al seu futur.

En aquest sentit, la Fundació ha rebut la col·laboració de Sufrir Sonriendo, empresa que ha creat i ha posat a la venda una nova samarreta per contribuir en l’objectiu de lliurar bicicletes a tots els instituts del Senegal. El 100% dels beneficis estan destinats a Bicicletas sin Fronteras. 

Podeu col·laborar i adquirir una de les samarretes a: https://www.sufrirsonriendo.com/

,

A vegades, m’agradaria trencar-me la cama, només una miqueta

Raquel Sabater és la coordinadora general de la Fundació Utopia i responsable del Voluntariat i la Participació en la governança de la Xarxa Plataforma Educativa. Treballadora social amb 18 anys d’experiència en l’àmbit de l’acció social. Màster en Desenvolupament Humà Sostenible per la Càtedra UNESCO (UDG).

A VEGADES, M’AGRADARIA TRENCAR-ME LA CAMA, NOMÉS UNA MIQUETA

Dies enrere, una de les meves filles (4 anys) va entrar al meu despatx, on acostumo a treballar, i em va mirar fixament, amb aquella intensitat que la caracteritza i no sé d’on ha tret i em va dir;

– Mama, per què treballes?

Ai amics i amigues! Quin raonament més acurat, quina explicació tan estructurada i adaptada li vaig donar sobre la importància de la nostra tasca, sobre l’emancipació laboral i els drets de les dones treballadores!!! Sobre la vocació, la passió per la feina ben feta i sobretot, per marcar-se uns objectius professionals i anar a totes, amb esforç i sense por!!

Va escoltar-me atentament, i vaig veure clarament com el seu petit cervell raonava, i a la finestra dels seus ulls vaig veure el meu reflex, quan va respondre tranquil·lament;

– Si treballa el papa ja n’hi ha prou, i així tu tens temps d’estar amb nosaltres. Per què cuides de l’altra gent, si pots cuidar-nos a nosaltres?

Qualsevol que hagi criat/educat/tractat amb infants pot imaginar la cara d’estupor que se’m va quedar, i la frase que em deien quan jo era petita, va prendre significat amb tota la seva cruesa: “Aquesta nena, massa llarga té la llengua!“.
Si trobeu una resposta adequada, amb molt de gust escolto suggeriments….

La meva amiga X treballa en una coneguda cadena de supermercats. Soltera, sense fills ni filles a càrrec. Fa 25 anys que hi treballa a jornada complerta. Fa uns dies, donat que la seva mare comença a necessitar-la, va pensar que el més adequat era demanar una reducció de jornada.
La seva cap, després de consultar-ho amb les altes instàncies, li va respondre que no podia ser, que si tingués fills o filles podria adaptar l’horari, però que per tenir cura de la pròpia gent gran, aquell “privilegi” (sí, sí, aquesta paraula va sorgir a la conversa) no estava contemplat.

– No és injust? – em deia la meva amiga, desanimada – Només demano poder tenir cura de la meva mare i no anar amb la llengua fora tot el dia…

Qualsevol que hagi cuidat/atès/conviscut amb gent gran depenent, pot entendre la meva manca de resposta convincent davant un criteri a totes llums poc humà.

La meva amiga X és del ram científic, especialista i amb una llarga trajectòria d’èxit en el seu camp. Monomarental, dos fills. Em comentava fa uns dies que estava cansada i decebuda al veure com la seva trajectòria laboral es trobava estancada i en seriós retrocés, perquè no podia seguir el ritme de viatges, nits i dies de feina i havia d’escollir entre tenir cura dels seus fills i deixar aturada, fins ves a saber quan, la seva carrera laboral. “Congelat” el seu creixement professional, el seu sou, compartir el seu saber perquè no pot assumir tanta exigència.

Qualsevol que hagi dedicat temps, esforç, diners i il·lusió a desenvolupar la seva tasca en un entorn laboral exigent pot entendre el sentiment de culpa davant la tria, veritat?

I podria continuar… hi ha tants exemples, que de ben segur us en vénen al cap que podríem anar allargant aquest article…

Ja fa anys, la meva àvia em va dir: “ Cuando era joven, de lo cansada que estaba de criar las niñas, de atender a mi madre enferma, y de trabajar dentro y fuera de casa, pensaba…. Ojalá me rompiera la pierna un poquito, solo un poquito, lo justo para estar en el hospital unos días, y así poder descansar.. Eso no te pasará a ti, porque los tiempos cambian, y todos tendréis más tranquilidad para cuidar de los vuestros..“.

En aquell temps del segle passat, el meu avi feia dues jornades, per tant era impossible la coresponsabilitat, i la meva àvia, que mai va cotitzar per més “inri”, feia feines fora de casa i s’encarregava de la seva, per descomptat. Quina exageració, pensava jo des de la meva talaia jove, sense cap responsabilitat i amb tot el futur meravellós per endavant.

Benvolguts marits, amants, companys i caps…estimats col·legues del gènere masculí, només si tots i totes anem a la una amb la dignificació del treball de cures i el preneu com a propi, estimada societat i administració moderna i que posa “al centre la persona”, només si el treball no remunerat es considera una tasca productiva, indispensable i de responsabilitat compartida, podrem canviar aquesta realitat a totes llums injusta, deshumanitzadora i molt, molt esgotadora….

Perquè si no, amics i amigues, no guanyarem per cames trencades.

Raquel Sabater Ten
Mare, Professional i Amiga. (entre altres)

, ,

La Fundació Utopia participa en la Fira d’entitats socials de l’Estació Espai Jove

El dimarts 21 de desembre, la Fundació Utopia i Resilis va participar en una Fira d’entitats socials, organitzada a l’Estació Espai Jove.

Es va organitzar una sessió informativa dirigida a estudiants de cicle formatiu d’integració social de l’institut Montilivi, on es va detallar la feina que es fa a l’entitat i els principals objectius. La sessió va tenir molt bona acollida per part dels i les estudiants, i alguns van decidir inscriure’s al servei de voluntariat. 

, ,

Una visió de la gestió de la Covid-19 al Marroc

Altra Riba

Des del 2014, la Fundació Utopia està treballant ininterrompudament al Marroc, col·laborant amb l’organització civil i les administracions locals del país nord-africà amb qui ens uneix història i veïnatge.

El Marroc, com gran part del món, ha patit els efectes de la pandèmia COVID-19 aquests últims mesos. Ha estat una situació difícil que ha desestabilitzat el precari equilibri en què viuen milers de persones, afectant la societat en totes les seves esferes: l’econòmica, la social i la política.

Altra Riba

Altra Riba

El personal sanitari marroquí, tant civil com militar, ha mostrat un alt compromís per salvaguardar les vides de les persones més vulnerables i les institucions de l’estat han prioritzat la salut dels seus habitants, convertint la lluita contra el virus en un assumpte d’estat, llançant diverses iniciatives i promovent lleis de manera immediata, amb la finalitat de pal·liar efectes encara pitjors en la ciutadania. Marroc, va ser un dels primers països que va tancar les fronteres i va emetre una ordre urgent amb el compromís de salvaguardar els col·lectius més vulnerables a través d’un fons d’urgència social, imprescindible davant del tancament de qualsevol activitat no essencial.

La tasca de cooperació al desenvolupament que promou la nostra entitat està centrada en aquests moments en la zona Fez-Meknés, on, és important destacar, la societat civil ha respòs de manera participativa i solidària, creant grups de suport i col·lectius veïnals actius per protegir a les persones que més ho han necessitat.

La contrapart al territori amb qui ens uneix una llarga trajectòria d’entesa i col·laboració, ha estat una de les entitats que ha participat activament en la resposta imminent. L’Associació Moultaka (Joves pel Desenvolupament) es va organitzar, reestructurant la seva tasca habitual, per tal de distribuir aliments i articles de primera necessitat, als veïns i veïnes greument afectades per la parada forçosa, i fent campanya de sensibilització i coneixement de la realitat a tothom que es troba aïllat i té diferents problemàtiques afegides.

Totes les organitzacions i ONG del territori van aturar també, durant la part més dura del confinament, les seves tasques habituals, reconvertint-se i essent motores i facilitadores de l’atenció més directa. L’Associació Moultaka es va trobar en la tessitura de suspendre els projectes Incuba i l’Altra Riba temporalment, donat que no hi havia una fórmula viable per seguir formant a les persones beneficiàries, donat que la majoria provenen d’entorns molt fragilitats, i amb seriosos problemes per accedir a la tecnologia digital.

En els moments actuals, el jovent i les famílies que atenem, es troben ocupats i preocupades per tal de trobar una sortida a la greu precarietat econòmica en la qual es veuen immerses. La majoria de les famílies vivien fins ara gràcies a l’economia no formal, sense cap cobertura sanitària o prestació.

És en un moment com aquest, on la tasca imprescindible d’entitats socials del territori, recolzades per organitzacions de cooperació al desenvolupament i unides a una política pública marroquí de defensa dels col·lectius més vulnerables, és Urgent i Impostergable.

Dones, infants i adolescents, persones amb diversitat funcional i famílies monoparentals són les principals víctimes dels efectes col·laterals de l’emergència sanitària. Hem d’allargar la mà, donar suport, estar al seu costat en la mesura de les nostres possibilitats, posant èmfasi en la nostra missió i valors: proposar, treballar i no deixar-se vèncer davant les desigualtats en aquest món, amb la mirada posada en la justícia social. I ser més que mai, una comunitat global unida amb un únic objectiu: que ningú quedi enrere.

Si vols saber més sobre els projectes de Cooperació al Desenvolupament al Marroc; Incuba o l’Altra Riba pots seguir-nos a la nostra pàgina web www.fundacionutopia.org o a l’Instagram de la Fundació: https://www.instagram.com/utopiatogether/