Entrades

, ,

(OPINIÓ) Mena: al voltant de l’imaginari sobre el concepte

“Potser un enfocament positiu és aquell tan senzill de pensar que la diferència ens aporta valor”

En Ferran Capità, director del CA Oikia de Girona, escriu a l’ARA Comarques Gironines sobre com superar l’imaginari que pesa sobre els “menes” Llegiu-lo aquí 👉https://bit.ly/2C6qsCi


El concepte ‘mena’ difumina el que hi ha sota d’aquesta etiqueta: un vida concreta. Serveix per referir-nos-hi, com ho fan tota la resta de conceptes amb les coses, però en casos com aquest, quan el referent és un col·lectiu vulnerable, penso que ens allunya de la veritable realitat dels infants i els joves, amb noms i cognoms, que estan entre nosaltres i sense família.

La conflictivitat d’aquesta paraula amb la realitat la podem fer extensiva a la paraula ‘immigrant’, per exemple. Totes dues (mena i immigrant) són generalistes i despersonalitzen una realitat amb la intenció tranquil·litzadora de veure-la de lluny, des del sofà de la televisió, lamentant la vida de passada, des de la comoditat de la distància.

Si el que pretenem és no aïllar i jutjar aquestes persones, la fórmula és infal·lible: no els anomeneu ‘immigrants’, no incorporeu un fet de seguretat ciutadana i no sumeu al vostre imaginari uns quants titulars tendenciosos. Són els ingredients que asseguren la lectura simple, que dona un resultat clar i ràpid: xenofòbia i racisme, dues patologies socials que s’instal·len en nosaltres amb la mateixa facilitat que un bacteri.

Però l’anàlisi és molt més complexa i multifactorial. Ve de lluny: les persones tenim por, por a allò desconegut, por a allò diferent. Però la realitat és ben diferent de les nostres previsions: si us desfeu d’aquesta mirada, veureu el drama personal d’aquestes persones. I és que totes les seves històries tenen el mateix fil, són relats de desesperació. Històries crues conviuen amb els components socioculturals seductors d’occident, amb una esperança de futur sovint incerta i amb el mur més alt de tots: la soledat.

No són pocs i continuaran venint. Oblideu que aquesta situació és excepcional o d’un parell d’anys, conjuntural. Els processos migratoris formen part de la condició humana des dels orígens. Ho portem a dins, la genètica ens fa lluitar per sobreviure, viure millor, i si cal arriscar ho fem, sempre que les condicions ens empenyin a fer-ho.

Davant el drama migratori que viu el Mediterrani, ens cal una resposta ràpida. Una resposta cívica, com la que sempre hem donat quan ha sigut necessari. El nou país que volem construir també ens ha de fer sentir orgullosos de formar part d’un país obert, amable i acollidor. En aquest sentit, les respostes que es donin des de les administracions i des de la societat civil no poden ser d’urgència com fins ara. Cal organitzar i planificar les accions entre totes les administracions per abordar aquesta nova realitat, instal·lada entre la nostra. Les solucions d’acollida que únicament faciliten la concentració de joves en grans centres no garanteixen els drets que tenen com a infants. Per això cal complementar-la amb acció comunitària provinent del món local, acció que faciliti la integració d’aquests joves amb dificultats. I recursos. I respostes creatives i diferents a aquests reptes. Potser un enfocament positiu és aquell tan senzill de pensar que la diferència ens aporta valor, arriba on no arribem, introdueix mirades noves i maneres de fer diferents. Ens podem enriquir conjuntament i ho necessitem per sobreviure.