Entrades

PEnsem abril 2022: El nou Servei de Prevenció Mancomunat de Plataforma Educativa, per Imma González

Imma González Cervantes, responsable de l’Àrea de Seguretat i Salut Laboral, presenta amb motiu del Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, el nou Servei de Prevenció Mancomunat de Plataforma Educativa i a les persones que ho composen.

EL NOU SERVEI DE PREVENCIÓ MANCOMUNAT DE PLATAFORMA EDUCATIVA

El 28 d’abril és el Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, i cada any es commemora aquesta Diada amb objectius molt clars. Aquest any l’Organització Internacional del Treball (OIT) posa la mirada en «Actuar conjuntament per construir una cultura de seguretat i salut positiva»

Aquest any i sota aquest propòsit plantejat per l’OIT, i compartit per nosaltres, neix amb el suport de les persones treballadores, la representació social i els Patronats, el Servei de Prevenció Mancomunat del Grup d’Entitats de Plataforma Educativa.

L’eix principal de l’Àrea de Seguretat i Salut Laboral és la persona. Tots els esforços estan centrats en el seu benestar físic, mental i social, i amb la finalitat de canviar, amb la implicació de tothom, condicions de treball que ens poden fer emmalaltir a la feina.

Les persones treballadores que integrem aquest projecte per aconseguir canviar condicions de treball i de vida a treballadors i treballadores dels diferents serveis i projectes que gestionem des de les diferents entitats, són persones especialistes en seguretat i salut laboral amb experiència. Som un equip de quatre persones, tres persones tècniques superiors en Seguretat i Salut Laboral i un suport administratiu, que estem treballant per poder millorar les condicions de treball i així ens ajudin a fer front amb garanties la tasca encomanada, que és tenir cura de persones. És per això que el nostre objectiu és tenir cura dels i les que tenen cura.

És en el marc de la Diada del 28 d’abril que volem presentar-vos el Servei de Prevenció Mancomunat i a les persones que ho componem i posar-nos a la vostra disposició i acompanyar-vos per «Actuar de manera conjunta per construir una cultura de seguretat i salut positiva»

, ,

(OPINIÓ) Mena: al voltant de l’imaginari sobre el concepte

“Potser un enfocament positiu és aquell tan senzill de pensar que la diferència ens aporta valor”

En Ferran Capità, director del CA Oikia de Girona, escriu a l’ARA Comarques Gironines sobre com superar l’imaginari que pesa sobre els “menes” Llegiu-lo aquí 👉https://bit.ly/2C6qsCi


El concepte ‘mena’ difumina el que hi ha sota d’aquesta etiqueta: un vida concreta. Serveix per referir-nos-hi, com ho fan tota la resta de conceptes amb les coses, però en casos com aquest, quan el referent és un col·lectiu vulnerable, penso que ens allunya de la veritable realitat dels infants i els joves, amb noms i cognoms, que estan entre nosaltres i sense família.

La conflictivitat d’aquesta paraula amb la realitat la podem fer extensiva a la paraula ‘immigrant’, per exemple. Totes dues (mena i immigrant) són generalistes i despersonalitzen una realitat amb la intenció tranquil·litzadora de veure-la de lluny, des del sofà de la televisió, lamentant la vida de passada, des de la comoditat de la distància.

Si el que pretenem és no aïllar i jutjar aquestes persones, la fórmula és infal·lible: no els anomeneu ‘immigrants’, no incorporeu un fet de seguretat ciutadana i no sumeu al vostre imaginari uns quants titulars tendenciosos. Són els ingredients que asseguren la lectura simple, que dona un resultat clar i ràpid: xenofòbia i racisme, dues patologies socials que s’instal·len en nosaltres amb la mateixa facilitat que un bacteri.

Però l’anàlisi és molt més complexa i multifactorial. Ve de lluny: les persones tenim por, por a allò desconegut, por a allò diferent. Però la realitat és ben diferent de les nostres previsions: si us desfeu d’aquesta mirada, veureu el drama personal d’aquestes persones. I és que totes les seves històries tenen el mateix fil, són relats de desesperació. Històries crues conviuen amb els components socioculturals seductors d’occident, amb una esperança de futur sovint incerta i amb el mur més alt de tots: la soledat.

No són pocs i continuaran venint. Oblideu que aquesta situació és excepcional o d’un parell d’anys, conjuntural. Els processos migratoris formen part de la condició humana des dels orígens. Ho portem a dins, la genètica ens fa lluitar per sobreviure, viure millor, i si cal arriscar ho fem, sempre que les condicions ens empenyin a fer-ho.

Davant el drama migratori que viu el Mediterrani, ens cal una resposta ràpida. Una resposta cívica, com la que sempre hem donat quan ha sigut necessari. El nou país que volem construir també ens ha de fer sentir orgullosos de formar part d’un país obert, amable i acollidor. En aquest sentit, les respostes que es donin des de les administracions i des de la societat civil no poden ser d’urgència com fins ara. Cal organitzar i planificar les accions entre totes les administracions per abordar aquesta nova realitat, instal·lada entre la nostra. Les solucions d’acollida que únicament faciliten la concentració de joves en grans centres no garanteixen els drets que tenen com a infants. Per això cal complementar-la amb acció comunitària provinent del món local, acció que faciliti la integració d’aquests joves amb dificultats. I recursos. I respostes creatives i diferents a aquests reptes. Potser un enfocament positiu és aquell tan senzill de pensar que la diferència ens aporta valor, arriba on no arribem, introdueix mirades noves i maneres de fer diferents. Ens podem enriquir conjuntament i ho necessitem per sobreviure.